Aquest poblat que es troba a la serralada de Finestres, fou descobert amb motiu de la construcció d’un camí, per un pastor, Cinto Solanellas, que informà el metge de Mieres, Miquel Verdaguer Illa, que s’interessà pel tema. Està situat a la carena de la serra de Finestres que separa la vall del Llémena de la cubeta de Mieres. S’hi accedeix per un camí forestal que connecta el poble amb el municipi de Sant Aniol de Finestres.
En l’actualitat l’únic element estructural visible és una construcció de planta quadrangular -popularment l’anomenaven: la casa espatllada-, feta a base de pedres posades en sec. La constitueix un mur exterior i una mena de torre situada al seu interior. En el seu moment el conjunt es va interpretar com un element amb funció defensiva. S’ha restaurat recentment, reconstruint i aixecant fins a certa alçada els murs exteriors, i en la intervenció no s’ha obtingut cap fragment ceràmic que serveixi per datar el conjunt. Resultat de l’excavació del jaciment entre els anys 1972-1975 (Associació Arqueològica de Girona, Centre d’Investigacions Arqueològiques de Girona), és la troballa d’una dracma emporitana associada a aquesta construcció.
Presideix el lloc una escultura anomenada “La Dama de la Garrotxa”, obra de l’artista Piculives (Josep Bosch i Puy), en homenatge a qui fou eminent arqueòleg gironí, Miquel Oliva i Prat.
En les cales de prospecció de l’excavació del període abans esmentat, realitzades en una zona propera, entre el coll de la Palomera i l’estructura visible, es trobà divers material de ceràmica ibèrica corresponent a la segona meitat del segle III a. J.C. No es localitzà cap resta d’estructura que pogués ajudar a definir la distribució del poblat.
La Palomera no seria un poblat aïllat, tots els materials trobats són similars als retrobats en la majoria de poblats contemporanis de la zona, com seria el d’Ullastret o Sant Julià de Ramis, entre d’altres.
Adjuntem un article aparegut al núm. 253 de la Revista de Girona sobre l’artista Piculives