Veïnat ubicat entre els vessant de Falgons i Finestres, conté l’església coneguda per Sant Andreu de Ruïtlles. Aquest temple centralitzava el culte dels habitants de diverses masies que a poc a poc han anat quedant deshabitades. Els seus resident, en la dècada dels cinquanta, les van anar deixant per anar a viure a Mieres, a Banyoles o a d’altres localitats. La petita vall de Ruïtlles va ser colonitzada pels monjos benedictins de Banyoles. L’església consta documentada en la butlla del papa Benet VII l’any 1017, amb el nom de Sancti Andree de Roviliis. En la del papa Urbà II, del 1097 surt com a Sancti Andree de Riutolis. El 1174, Alexandre III la cita amb la grafia Ramilis. En els nomenclàtors del XIV apareix com a església pertanyent a l’arxidiaconat de Besalú.El temple de Ruïtlles va ser parròquia independent, amb pica baptismal i cementiri propi. L’edifici és d’origen romànic, amb reformes; té una sola nau acabada amb un absis, amb volta de canó i arcs torals. La data 1798 inscrita a la porta, és d’una restauració feta en l’època en la qual també es degué construir l’altar barroc, destruït el 1936. El campanar també es modern. En la Guerra Civil els anarquistes, a més de cremar l’altar i tots els ornaments eclesiàstics, van fer desaparèixer la campana del cloquer, que datava de 1596.